Putin seguirà aplicant el terrorisme perquè no sap de cap altre mètode d’aconseguir els seus objectius

El 17 de juliol, Rússia va anunciar la seva decisió final de no prorrogar l'"acord del gra" negociat per l'ONU i Turquia com a intermediaris per a garantir l'exportació segura de productes agrícoles des dels ports ucraïnesos del nord-oest de la Mar Negra que encara es trobaven sota el control d'Ucraïna. En canvi, Rússia rebia la promesa de l'ONU que se li facilitaria un augment de les seves pròpies exportacions de grans i fertilitzants, que tenien el mateix rang de volum que les exportacions ucraïneses. De ser bloquejades, creaven el perill de fam a nivell planetari, en primer terme als països pobres del sud.

Amb tot i que els productes agrícoles russos no estaven sota sancions, el règim de sancions occidentals ha dissuadit a empreses navilieres, bancs internacionals i asseguradores de negociar amb productors russos. Moscou sempre va usar aquesta circumstància per a sabotejar el 'corredor humanitari' entre els ports ucraïnesos i l'estret d’Istanbul i ara, en abandonar l'acord, es va dedicar a intensificar bombardejos d'Odessa apuntant a instal·lacions portuàries, magatzems de gra, habitatges i patrimoni cultural, és a dir, tractant no sols d'obstaculitzar l'exportació sinó d'eliminar-les físicament: les mercaderies juntament amb les instal·lacions i l'entorn humà i cultural. Aquesta manera de guanyar-se el mercat per mitjans de guerra, que semblava haver quedat en un passat prou llunyà, no és sinó el mètode mafiós d'ampliar el seu domini: hom elimina qui no cedeix al xantatge i al terror. Aquest és el sentit del terrorisme d'estat que està practicant la Rússia de Putin, sent un estat en mans de la màfia.

Havent sotmès l'estat de la Federació de Rússia a un control pràcticament absolut, Putin suposa que amb això els seus interessos i mètodes de mafiós adquiririen una sort de legitimitat. L'acord del gra permetia el funcionament dels pocs ports que quedaven en el poder d'Ucraïna, deixant al marge el fet de que Rússia seguia ocupant il·legalment gairebé tot el litoral ucraïnès de la Mar Negra i havia convertit la Mar d’Azov en la seva propietat. No obstant això, el Kremlin va al·legar que eren els seus interessos que es respectaven insuficientment en l'acord. Calia acabar-ho perquè no funcionava per a Rússia enmig de les sancions imposades a causa de la guerra, no entrava en qüestió Si acabés la guerra criminal, cessarien totes les sancions, però Moscou vol imposar els seus interessos mitjançant la guerra i no competir en condicions de pau.

Segons Putin, qui ni tan sols va esmentar la guerra, la participació russa en l'acord del gra va ser obstaculitzada per “aquells els qui no volen que ens féssim més rics”. Així ho va explicar, inaugurant aquests dies la cimera "Rússia - Àfrica" a Sant Petersburg, a la qual, per cert, van acudir dues vegades menys estadistes africans que l'any 2019. També els va comentar, que la major part del gra ucraïnès exportat en el marc de l'acord va ser als països amb rendes altes i mitjanes i no als pobres africans. Ho va il·lustrar amb l'exemple d'Etiòpia, Sudan, Somàlia, als quals els va tocar menys del 3% del volum total, menys d'un milió de tones.

Malgrat presentar el gra ucraïnès com a poc important (o justament per això), Putin els va oferir 'reemplaçar-ho' amb subministraments russos. "En concret, diré que estarem disposats a subministrar gratuïtament a Burkina Faso, Zimbàbue, Mali, Somàlia, la República Centreafricana i Eritrea entre 25.000 i 50.000 tones de cereals en els pròxims tres o quatre mesos", va declarar. Malgrat aquest oferiment, els polítics africans van esmentar en públic el 'conflicte ucraïnès', encara que Putin havia suggerit parlar d'això en privat, van assenyalar la importància del gra ucraïnès, van proposar reprendre l'acord del gra i el president de la Unió africana va subratllar la importància indiscutible de restablir "la pau a Europa".

El cim va estar lluny de ser un èxit per a la posició internacional de Rússia, ni tan sols en el continent africà, però va marcar la decisió del Kremlin d'aconseguir per tots els mitjans secundo interessat o neutralitat comprensiva per a continuar l'agressió contra Ucraïna. L'esdeveniment va comptar amb un detall molt significatiu: l'ambaixador centreafricà va divulgar des de Sant Petersburg un selfie amb Prigozhin, qui amb la seva companyia militar suposadament privada "Wagner" va guanyar molt de mèrit promovent i protegint els interessos més econòmics que polítics de Putin en diversos països del continent africà. Accidentalment o no, Prigozhin va tenir l'oportunitat d'oferir el seu suport a Níger, on els militars van derrocar al president constitucional, mentre que als carrers s'albiraven les banderes tricolors de Rússia amb salutacions al país llunyà…

L'aparició del capitost de mercenaris és significant per a interpretar les intencions del seu capo suprem, Putin. La conclusió més important, encara que això ha estat posat en evidència en moltíssimes ocasions anteriors, és que no es pot donar cap crèdit a allò que Putin declara en públic (p.e., que Rússia no pretén annexionar Crimea, no va infiltrar els seus efectius en l'est d'Ucraïna, que no pensa envair Ucraïna, i el vitet de la coca, els objectius de l'’operació militar especial' continuen invariables i modifiquen en cada nova fase). També va declara que la traïció era l'única cosa que no podia perdonar sota cap condició i, segons ell, la 'rebel·lió' de Prigozhin ho era.

El que va rebre *Prigozhin no va ser perdó sinó una confirmació del seu reconeixement com un dels seus. Creient-se la força de xoc principal en la guerra bruta de Putin, havia reclamat molt contra els militars, als qui veia menys atrevits que ell, els insultava de manera més baixa, sense cap filtre. Durant la marxa a Moscou, els seus mercenaris no van dubtar a matar una dotzena d'aviadors, derrocant un parell d'aeronaus. Va ser com donar en els morros en una baralla entre colles de carrer, i és un llenguatge que Putin, format entre disbauxats de Leningrad, entén i respecta. Poc temps després dels fets, Putin es va reunir amb els mercenaris i els va oferir 'continuar lluitant per la Pàtria' (se suposa d’això es tracta a Ucraïna, Àfrica, Síria).

Mentrestant el còmplice de Putin, Łukašenka, va allotjar milers de combatents del grup Wagner a Bielarús i va comentar en una reunió amb Putin que aquells expressaven el seu desig d'anar a l'oest. Un missatge que va ser percebut amb molta preocupació a Polònia i Lituània. Els mercenaris estan fent les seves maniobres amenaçadores molt prop del corredor de Suwalki, on Bielarús i l'enclavament rus de Kaliningrad estan separats per tot just 75 quilòmetres. En qualsevol moment, els 'wagnerians' poden tallar-lo per a ‘prendre sota la seva protecció’ als seus compatriotes a Kaliningrad encerclats i per tant amenaçats per l'OTAN. Un objectiu legítim segons la demagògia del Kremlin, a més a més, Moscou sempre podria dir, com en el cas de Crimea, que no està implicat, que l'està fent un grup de patriotes que ni tan sols té estatus legal a Rússia ni el fa des de Rússia. I també recordar que aquell territori, només una mica més de fa cent anys era un governi dins l’Imperi Rus...

L'escenari es veu possible, perquè la Rússia de Putin, quan el seu xantatge terrorista no reporta resultats, procedeix a l'acció militar directa aprofitant la por de la gent decent qui pensa que no s'atrevirà, que això portarà a una guerra. Però la guerra ja està i continua escalant….