Cal tenir consciència de la gravetat del cas ucraïnès

En la seva reunió de dos dies, el consell d'Europa acaba de prendre la decisió de començar les negociacions amb Ucraïna (i Moldova) sobre la seva adhesió a la Unió Europea. Pot considerar-se històrica per moltes raons. Abans de res, perquè es tracta d'una passa més en l’avenç democràtic dels països candidats. Per altra part, és un desenvolupament polític que Putin pretén impedir costi el que costi en el seu afany de recuperar les parts perdudes de l'imperi, que vol ser. Amenaçant a la comunitat euroatlàntica que no toleraria la seva expansió als països que Rússia considera la seva esfera d'influència (i per això, després de la seva independència, va deixar allí les seves tropes -a Crimea i Transnístria-), Putin, amb la seva invasió militar massiva al febrer de 2022, va desafiar a tot l'ordre mundial creat després de la Segona guerra mundial i va cancel·lar bona part del dret internacional, imposant la possibilitat de satisfer les seves ambicions imperialistes per mitjà d'agressió i annexió. No el va aturar el perill real que les seves accions terroristes poguessin obrir pas a una nova guerra mundial (molts analítics consideren que ja hom l’està vivint en forma híbrida, donat el caràcter mundial de la crisi actual), i encara que no ha aconseguit tenir aliats declarats fins ara (ni tan sols el Łukašenka de Bielarús s'atreveix a participar en l'aventura militar del seu soci de l'Estat de la Unió), ja es veu que pot tenir seguidors dels seus mètodes d'agressió i annexió en diversos continents.

Un altre aspecte important d'aquesta decisió és que hom va aconseguir convèncer tots els estats membres i neutralitzar a l'únic cap de govern que hi estava decididament en contra, el primer ministre hongarès P. Orbán. És comú que els polítics tinguin els seus punts de vista i interessos particulars que no coincideixin amb l'opinió d'altres socis i no estiguin totalment d'acord amb alguna decisió específica. Per al seu interior, el dirigent hongarès pot fins i tot tenir “comprensió” per a les polítiques de Putin quant als seus “compatriotes” als països veïns i amb respecte dels territoris que havien posseït llurs països quan eren monarquies, anhelar els beneficis del seu gas natural, però això es fa inadmissible quan s'obstrueixen mesures que han de protegir tota la comunitat.

El sorprenent és tant la displicència amb la qual el polític hongarès promou la impunitat de Putin, que busca destruir la UE, com la incapacitat de les estructures europees per a contrarestar realment tal pestilència. Un dels principals arguments utilitzats per Hongria per a justificar la tesi que Ucraïna no està preparada per a l'adhesió a la UE és la suposada falta de respecte dels drets nacionals de la minoria hongaresa a la Transcarpatia ucraïnesa (formen un 10% de la població d'aquesta província), que per cert té molta similitud amb la preocupació de Putin pels russoparlants de Donbàs. El grau en què li importen llurs interessos, P. Orbán va mostrar, en ignorar la carta que li va enviar l'associació d’aquella minoria transcarpàtica poc abans de la sessió del Consell d’Europa, en la qual hom demanava el primer ministre d'Hongria que votés a favor de les negociacions sobre l'admissió d'Ucraïna.

Perquè el polític hongarès canviés la seva actitud desfavorable a Ucraïna, en vespres de la sessió del Consell Europeu es va posar a la disposició d'Hongria una part de la subvenció que li estava assignada, però es trobava bloquejada a causa d'incoherències que s’observaven a Hongria amb respecte dels principis de l'Estat de Dret, que són els pilars més importants de la unió i no s’hi compleixen degudament (fins el punt de que hi ha molts observadors qui troben que el país s'ha convertit en un estat mafiós on manen els interessos del clan de P. Orbán). El màxim que va poder fer la UE per a neutralitzar la posició de P. Orbán va ser la maniobra burlesca amb la qual se li va deixar sortir de la sala de sessions a prendre cafè mentre es votava la decisió.

Les negociacions sobre l'adhesió se celebren per a comprovar la mesura en què el país candidat s'ajusta als valors europeus fonamentals, poden durar molts anys i no suposen cap garantia d'admissió. Encara hi poden hipotèticament guanyar els qui s’oposen a l’adhesió d’Ucraïna. Però malgrat d’haver cobrat el desblocatge “de gràcia”, P. Orbán va aconseguir assestar un cop fort a Ucraïna, afavorint a Putin i danyant la seguretat europea, va vetar la modificació al pressupost de la Unió que havia d'incloure un paquet d'ajuda a Ucraïna, tot i que es tornarà a negociar a l'inici de l'any. Malgrat totes les traves i travetes és innegable que el procés d'incorporació d'Ucraïna a la comunitat d'estats democràtics on es reconeix l'imperi de la llei i drets humans fa avenços, allunyant-la més de l'aspirant a imperi Putin que ja no té un altre mitjà per a aconseguir el seu objectiu que no sigui la força bruta i opressió.

En la seva intervenció en la reunió del Consell Europeu el secretari general de l'OTAN J. Stoltenberg va parlar del “risc real” que Putin seguís amb la seva agressió, si guanyés a Ucraïna, vol dir que . Va subratllar que l'ajuda a Ucraïna no és una almoina, és una inversió en la seguretat d'Europa. “L'única manera d'aconseguir una solució justa i duradora és convèncer al president Putin que no guanyarà en el camp de batalla”, per tant, és imprescindible continuar fent costat a Ucraïna.

Queda clar que l'aliança segueix fidel a la seva política de prevenció de l'escalada i contenció de l'agressor amb mitjans militars a Ucraïna fins que s'adoni que el seu poder militar és insuficient i es reculi en un gest de bona voluntat. Per part seva, l'aliança continuarà manant senyals que a qualsevol preu evitaria a una confrontació. Recentment un dron rus va entrar en l'espai aeri de Romania (ja són diversos els incidents d'aquest tipus en l'espai nordatlàntic), es va fer pujar a l'aire els caces alemanys, que estan en missió de combat a Romania, no obstant això, tenien ordres clares de no disparar. En caure, el dron va deixar un embut d'explosió d'un metre i mig de profunditat i les autoritats nordatlàntiques de nou es van afanyar a assegurar que la incursió russa no era intencionada.

Fins ara, i això ve, ben bé, des de l'any 2008, la pretensió de despertar el desig de la pau en l'agressor sol ha causat continuïtat en l'escalada de l'ús de la força militar, fent real el perill que esclati un conflicte bèl·lic a escala mundial. El terrorista que ha passat a la “fase letal” de matar als seus ostatges, ja no pot tornar a l'estat anterior, d’aparences de legalitat, tret que se satisfacin totes les seves exigències. En la seva tradicional conferència de premsa anual “en línia directa”, que va faltar a celebrar-se l'any passat, el president Putin, volent mostrar-se fort i segur de la seva victòria, va manifestar que els objectius de la seva “operació militar especial”, com va anomenar la seva agressió a gran escala contra Ucraïna, segueixen els mateixos: “la desnazificació”, “la desmilitarització” d'Ucraïna i la seva neutralitat, encara que la “operació” amb tots els seus objectius falsos va fracassar en el seu començament i va passar a ser una guerra d'esgotament i desgast, que cap de les parts vol ni és capaç de suportar a la llarga. Putin va avisar, i ho va dir per a tothom, no sols als participants en la seva conferència, que la pau a Ucraïna només serà possible quan s'hagin aconseguit tots els objectius de la “operació”.

L'única cosa que pot parar l'agressor és un cop fort que el deixi sense alè i sense cap ombra d'il·lusió de poder aconseguir alguna cosa en la contesa. Ha merescut ser destruït completament, però també pot ser una derrota fatal al camp de batalla, o un aïllament polític i econòmic que l'ofegui de debò. Per a això és necessari que tothom s'adoni de la gravetat global de la guerra de Putin i doni prioritat indiscutible al restabliment de la pau. Dissortadament, a tot arreu, sense excloure a Ucraïna, hi ha suficients actors que, com P. Orbán, que mentre la guerra no pica a la seva porta no veuen inconveniència a treure profit de la situació creada per la sagnant guerra deslligada per Putin.