L'escàndol no és sobre el Papa

Marzo 16, 2024

L'estranya frase que molts van trobar escandalosa va ser pronunciada pel Papa Francesc en una entrevista gravada a principis de febrer per ser emesa el 20 de març. El Papa la va concedir a la Rádio Televisió Suïssa (RSI) de llengua italiana, però algú va filtrar anticipadament les paraules del Pontífex en un episodi dedicat al blanc, el color del bé, de la llum.

En una altra ocasió, el Papa es dirigí a la joventut catòlica russa volent vela com hereva del gran imperi, de l'obra de Pere Primer i Caterina Segona. Va resultar poc encertat perquè justament aquests dos monarques es van posar molt a destruir Ucraïna. Probablement, Francesc només veia el que van fer per convertir Rússia en un estat europeu i va cridar als seus joves fidels, que són una minoria no afavorida pel poder del Kremlin, a rescatar aquesta herència.

El Sant Pare encara creu que el potencial humanista de la cultura russa pot fer que els caps del Kremlin, es penedissin i renunciïn a la guerra. Va donar una mostra d'ingenuïtat en compartir amb el ministre de l'exterior rus la seva suposició que les atrocitats comeses a Ucraïna pels combatents russos eren obra de representants de pobles no russos. El cap de la diplomàcia russa li va contestar que a Rússia no es feia diferència per origen ètnic, tots són iguals. Diso es pot entendre, doncs, que, si musulmans de Txetxènia i budistes de Buriàtia comporten de manera atroç als territoris ocupats, també ho són els cristians ortodoxos procedents de regions de l'ètnia russa. El famós grup paramilitar del “cuiner de Putin”, E. Prigozhin, ho ha demostrat en bastants ocasions.

És estrany que s'hagi donat importància a les paraules filtrades del Papa, que no són cap crida ni van dirigides a ningú en concret. Polítics de diferents països van manifestar la seva incomprensió sobre el que volia dir el pontífex, però el Kíiv oficial no va amagar el seu descontentament. El nunci papal va ser citat al Ministeri d'Afers Exteriors d'Ucraïna i el seu titular va assenyalar a Twitter que «en la batalla entre el bé i el mal,» s'havia de posar «al costat del bé en lloc d'intentar posar-los en peu d'igualtat i anomenar-lo ‘negociacions‘». En el mateix sentit es va expressar el president V. Zelenskyi, sense esmentar directament el pontífex. Va parlar de líders religiosos que donaven suport a Ucraïna “la pregària, amb les seves paraules i amb els fets”, que eren “una església amb el poble” i “no a 2.500 quilòmetres de distància, demanant una mediació entre algú que vol viure i algú que vol destruir-te”.

La crítica al Papa és una cosa habitual entre els actuals polítics ucraïnesos, però no deixa de ser desacertada, perquè part del supòsit que el pontífex està del costat del mal. No li escolten quan diu que «una negociació mai és una rendició» ni al seu secretari d'estat quan aclareix que la primera condició per a tota negociació és el cessament de l'agressió russa. Passen per alt les nombroses pregàries del Papa per Ucraïna, l'ajuda que presta la seva església a ferits i refugiats ucraïnesos. Resulta bastant turbi no notar que el Papa es troba al costat del poble ucraïnès, quan crida els milers de milions dels seus fidels a no gastar diners en la principal festivitat catòlica del Nadal i lliurar-los als ucraïnesos, alhora que a Ucraïna es malgasten recursos en arbres de Nadal i altres coses prescindibles. La impressió que això produeix és que en la rereguarda la guerra no es nota i la vida és normal i fa pensar que les autoritats no presten la deguda atenció a les necessitats d'un país en guerra.

El president turc R. Erdogan també va proposar a Zelenskyi una taula de negociacions amb Rússia, però aquest oferiment no va causar indignació com en el cas de Francesc. Probablement, perquè Erdogan és més útil, ja que subministra Ucraïna drons de l'empresa del seu gendre. El Vaticà mai no fornerà material de guerra, però això no és una raó per suposar-lo al costat de l'enemic i menysprear un altre tipus de suport que pot rebre-se'n, ja que la situació a Ucraïna es torna cada vegada més crítica.

En entrar en el tercer any de la gran invasió, Zelenskyi, volent mostrar-se confiat davant la presidenta de la Comissió Europea, Von der Leyen, i altres estadistes occidentals a Kíiv, va convidar-los a veure els transcorreguts 730 dies com un acostament a la victòria. El Papa va descriure la posició actual de Zelenskyi de manera molt diferent: "quan veus que estàs derrotat, que les coses no van...". En realitat, Ucraïna, la seva gent, no estan derrotats, però les coses de Zelenskyi sí que van malament. Els 730 dies no van ser d'acostament sinó d'allunyament de la victòria. Tal com Zelenskyi porta les coses, es necessitaran molt més que 730 dies per desocupar el territori d'Ucraïna i vèncer l'invasor.

La gran invasió de febrer de 2022 va ser culpa de Putin, però va ser la política incompetent i irresponsable de l'actual president d'Ucraïna el que li va encoratjar a atrevir-se en aquests termes. El cap del Kremlin pensava aconseguir els seus objectius en poques setmanes i per frustrar-lo es necessitava un contracop fort i ràpid; no obstant això, la deficient estratègia i política del comandant en cap suprem Zelenskyi ho convertia en anys sense un final visible, posant tota acció ucraïnesa en dependència de l'ajuda occidental, sense organitzar degudament els seus propis recursos. El veritable èxit polític i estratègic ha estat convèncer els actors principals que no es pot permetre que guanyi Putin, però, queda molta incertesa sobre el que succeirà en cas de derrota de Putin. Per això, l'ajuda occidental arriba en dosis ’homeopàtiques’ i no s'evita l'escalada per part de Rússia, el major perill per a Occident. Putin amenaça cada vegada més amb utilitzar armes nuclears, i el món continua preguntant-se si s'atrevirà o no. Això també està succeint a causa de la incertesa sobre la situació a Ucraïna.

El major assoliment d'aquests anys és la consolidació de la consciència nacional dels ucraïnesos, la seva decisió de defensar la independència i desenvolupar la democràcia, l'emergència del poble com a actor no cegament submís a l'autoritat governamental. Però això no té relació o es produeix malgrat la política de l'oficina de Zelenskyi, que fins i tot ha tingut un efecte desmoralitzador en l'exèrcit i desorientador en la societat civil.

No es tracta, doncs, del que va dir o com ho va dir el Pontífex. Aquell no és el veritable escàndol. Es tracta del que fa o no fa Zelenskyi.